Text: Coordinació
Vídeo: Zito Visuals
El passat gener celebràrem una taula rodona amb quatre persones migrades des de diferents països d’Amèrica Llatina i que es dediquen a les arts a Eivissa. Compartiren els desafiaments de moure’s d’un continent a l’altre i crear des de, malgrat o gràcies a aquesta experiència. Recollim aquí alguns dels seus testimonis.
Lita Escobar (Colòmbia)
“La música ha estat la millor eina per integrar-me i perquè les persones que hi havia aquí m’acollissin. És una via fantàstica de conèixer-se i enriquir-se d’una banda a l’altra.”
Daniela Cugliandolo (Argentina)
“Aquí hi ha alguna cosa que té a veure amb certa protecció en una illa on molta gent ve temporalment. La confiança en la teua obra no té a veure amb un currículum ni que vegin què fas, sinó amb el temps. I ho vaig sentir molt humà.”
Diego Martínez (Uruguai)
“El fet que molta gent vengui de pas crea mecanismes de defensa en la comunitat artística. Quan vaig arribar, estava molt poc organitzada, i crec que hi ha moltes coses a fer en col·lectiu.”
Maritza Aripaku (Bolivia)
“Com més m’identific amb la identitat boliviana, més som jo, més obertura puc tenir en públic. El que jo vull és que la gent vegi aquesta dona boliviana, perquè aquesta és la meua manera d’integrar-me. Si no, no és honest amb l’altre.”
