Text: Ángela Torres
Imatge: Andreas Ebner
Aquest relat arrenca amb uns fets esdevenguts l’agost de 2013, quan La Propietària va ser detinguda en una discoteca de l’Illa, on agents de la Policia Nacional i de l’Agència Tributària la van emmanillar per ingressar-la a presó després d’haver estat condemnada per frau fiscal a Màlaga: devia al fisc 867.469 euros.
Una nit entre amics en un club nocturn de l’Illa es va convertir per a la protagonista d’aquesta història en una experiència rocambolesca quan les autoritats l’esperaven a l’exterior per posar-li les manilles. Hom es pot imaginar el que La Propietària va escoltar aquell dia, potser una mica embriagada, per part dels policies i dels agents tributaris: el seu nom propi i, a continuació, les acusacions pels delictes que se li atribuïen en aquell moment i que han anat creixent al llarg dels anys. De moment, només delicte fiscal.
Després de posar-li els grillons, la traslladen al calabós, on passarà una nit no se sap com, potser de cans, encara que la seua actitud davant la vida —desimbolta, descarada, autopercebuda sempre com a víctima— fa que hi hagi dubtes al respecte. Hom se la imagina, sobretot, indignada.
La Propietària s’ha convertit en tota una celebritat des que arribà a Eivissa. El seu caràcter revela una història, si no cruenta, sí rica en esdeveniments que han anat forjant, a poc a poc, la que actualment és la seua personalitat: una dona feta a si mateixa (però de quina manera?). Si és tan famosa és per la promoció de diverses obres il·legals que li han valgut, fins ara, dormir entre reixes.
La premsa local publica, el 2013, que ha obtengut el tercer grau penitenciari després que hagués pesat sobre ella una ordre de recerca i captura del jutjat penal número 4 de Màlaga, la seua ciutat natal. No tarda a reprendre els seus —qüestionables— negocis.
A La Propietària se la coneix en aquest territori insular que habita sota un pseudònim que li va triar el seu antic marit, i a les pàgines de les revistes de premsa rosa, per ser la “casera dels famosos”. Una mena de femme fatale immobiliària que des que arribà ha turmentat els vesins de les seues nombroses mansions il·legals pels incessants renous que primer, als seus inicis, varen allotjar l’expresident popular José María Aznar, a qui “adora”, en paraules seues, i més endavant personalitats del món del lifestyle com Marta Rimbau o Anita Matamoros.
Cada vegada, és clar, ha anat provocant més indignació social, sobretot pel seu modus operandi: sentir-se totalment impune a les conseqüències a les quals en un moment o altre es podria haver d’enfrontar [fins a cert punt, podria haver-ho estat, impune, però Els Polítics varen perseguir amb afany, perseverantment, les seues il·legalitats fins a aconseguir el contrari].
Mentrestant, es va anar fent cada vegada més i més coneguda, per les contínues batalles per construir a l’illa fos on fos i com fos, i per la seua desimboltura a l’hora de fer declaracions sobre totes les il·legalitats comeses, que li han valgut els últims anys, tant a ella com a la filla —apoderada i administradora única d’algunes de les seues moltes empreses de promoció immobiliària— llargs processos amb la justícia.
D’aquestes amistats, les que diu que té amb Aznar i altres membres del PP nacional, també amb Felipe González (així ho assegurava El Periodista que va destapar el cas), en presumeix amb perfídia mentre publicita impúdicament les seues mansions il·lícites a través de pàgines web i xarxes socials. La seua fama per un gruixut historial d’il·legalitats urbanístiques detectades a poc a poc i denunciades per les administracions locals no fa més que anar in crescendo. Una, dues, tres, cinc, són les cases que comença a enumerar que té en propietat [som a 2020] i des de llavors, continua comptant.
La joia de la corona de les seues construccions il·legals és —era— Casa Estupenda, una villa de grans dimensions —1.800 metres quadrats— construïda il·legalment en sòl rústic. Les irregularitats del mastodòntic habitatge que La Casera llogava a turistes i on se celebraven festes que durant anys varen portar de bòlit els vesins pel renou, les va destapar El Periodista, el 2013. El mateix any que, sortint de la discoteca de Marina Botafoc, li varen posar les manilles a La Propietària. Mala època per a ella.
Però la closing party —així la va batejar irònicament aquest informador— no es va celebrar fins al setembre de 2022, quan l’Ajuntament de Sant Josep va acabar els treballs d’enderrocament del complex turístic, la primera ordre de demolició del qual havia estat dictada el 2011 per El Batle. Així va ser: es va demolir, i La Propietària es va haver d’enfrontar a una multa de devers 1,7 milions, 300.000 euros dels quals corresponents a l’enderrocament.
9h del 9 d’agost¹: Policia Local, Guàrdia Civil, tècnics municipals i treballadors de l’empresa irrompen per la força a Casa Estupenda, on es troben amb devers 60 turistes. En detenen tres, un dels quals clarament desconcertat, allotjat a la villa de La Casera. Una altra il·legalitat: el presumpte delicte d’estafa per llogar-la fins a l’últim dia, l’última hora i l’últim minut, amb l’aparició forçosa de les autoritats al complex, que tants problemes ja li havia causat per construcció il·legal.
L’escenari és un macrocomplex de prop de 2.500 metres quadrats, en els quals s’inclouen dues piscines de més de 300 metres quadrats i uns altres 6.000 metres quadrats que inclouen terrasses, paviment exterior i camins. Tot això, aixecat sense llicència d’obra ni els permisos de turisme necessaris, segons assegurava el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.
¹Redacción (26 de julio de 2023). Desalojan a turistas de Casa Paola de Ibiza, sobre la que pesa orden de demolición. noudiari.es. https://www.noudiari.es/local-ibiza/desalojan-a-turistas-de-la-villa-casa-paola-de-ibiza-sobre-la-que-pesa-orden-de-demolicion/
D’aquest macrocomplex ara només queda part de l’edificació original dreta, com a estendard. La Propietària deixa entreveure que —veritablement— no abandonarà les seues malifetes. Una cosa que dos anys abans ja havia deixat caure a la premsa local.
Aleshores, va rebre Un Altre Periodista en una casa nova amb olor de pi i so de cigales —descriuen els informadors—, batejada com L’Arbre: “A mi això és el que m’agrada, construir cases de luxe, aquesta l’he dissenyada per a mi i la meua família”, confessa. I afegeix: “He comès errors, però no som una mafiosa». No és una justificació, sinó una creença absoluta. És engalipadora, confessa que és “molt amiga” del conegudíssim periodista Jesús Quintero, però li fa la pilota a la primera persona que li fa una entrevista a l’illa i li recorda que no va deixar entrevistar-se “ni per ell”.
Sucós personatge perseguit (no només per la justícia, també per la premsa) perquè compta amb una vida gairebé de producció cinematogràfica. La seua vida laboral, sempre segons el seu relat, va començar en la preadolescència, amb només 14 anys, venent cosmètics: aviat va passar de ser comissionista a ser agent immobiliària. Diu que es va començar a fer famosa. Ho expressa així, amb la convicció que les coses sempre passen així: sense que tenguin a veure amb un mateix.
En realitat tot va començar molt abans, quan va néixer en el si d’una família acomodada i, en morir el seu pare, la seua mare es va tornar a casar i ella va ser enviada a un petit poble malagueny a viure amb la tia. Va ser aleshores quan va començar a treballar, molt aviat, i es va començar a forjar aquest esperit de pencaire del qual ara, amb més de setanta anys, sempre presumeix.
Potser el moment catalitzador —de la seua ampul·losa reputació— va ser quan li varen entregar una medalla per vendre cent pisos en només un mes. “No vull saltar-me cap llei, vaig venir com una novella, no tenia maldat, vaig seguir i seguir…”, li explicava al Periodista en aquesta primera i única entrevista. Afegeix que les coses “legals” són les que realment li “agraden”.
El problema —segons el seu parer— és que l’administració a vegades no et deixa fer el que vols maquinar, cosa que la converteix [sempre segons ella] en un boc expiatori. Amb tot això, es pregunta: “Quantes coses hi ha il·legals a Eivissa?”. Com no havia d’acabar, aleshores, ella, en aquesta illa paradisíaca, illa de somnis i de compliments i designis impossibles?
És una de les perles [n’afegeix d’altres] que emetrà durant la trobada a la seua [poc humil] llar, i que en el futur no deixaran indiferent l’opinió pública, almenys la insular.
Només en les imaginacions més intrèpides —o pessimistes, tal volta realistes— hi cap aleshores el que va succeir després: la pèrdua de batalla rere batalla, derrotes que s’han anat materialitzant amb els enderrocaments imminents de les villas que llogava a influencers i celebrities, i que han protagonitzat durant els últims estius stories d’envejables vacances a Eivissa (per a ells, Ibiza). La història de Casa Estupenda acaba repetint-se amb altres de les seues possessions, com Casa Tremenda o Villa Meravelles.
I una de les seues últimes aparicions a la premsa es refereix a L’Estable, una altra propietat on devers trenta treballadors amb problemes d’habitatge s’atrinxeren considerant que La Propietària els ha enganyat i té deutes per saldar. Intenten negociar trucant-li des d’un número ocult a través del qual li demanen, almenys, 20.000 euros: és el preu per deixar-la tranquil·la. Això aixeca, evidentment, la seua indignació. La resposta és contractar una empresa de desokupació per fer fora els empleats. La situació —l’enrenou, els problemes— no és nova, però és “pitjor que mai”, reconeix La Propietària, gairebé desbordada, a Una Altra Periodista: “Jo ja no puc més”. Però de cap manera [l’orgull predomina, malgrat el titubeig] cedirà a la demanda.
Octubre de 2025². La Fiscalia sol·licita dos anys de presó per a La Propietària i la seua filla, L’Apoderada, per un delicte d’ocupació col·lectiva il·legal de treballadors estrangers sense autorització.
El pròxim dimecres, a partir de les 9.30 hores, arrencarà el judici a la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Palma, que es remunta a fets esdevenguts tres anys abans a Eivissa.
²Sáez, G. (18 de octubre de 2025). Paquita ‘Marsan’ y su hija se enfrentan a dos años de cárcel por emplear a trabajadores sin papeles en Ibiza. Diario de Ibiza. https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/10/18/paquita-marsan-carcel-ibiza-122751163.html
Així, La Propietària sembla destinada a no descansar mai, la seua gosadia transcendeix totes les normes de convivència social, encarnant una mena d’antagonista perpetu per a institucions, autoritats, persones treballadores i vesins de l’Illa: és el màxim exponent de la cobdícia i la hipocresia d’aquest lloc, on molts pensen que tot ha de ser possible —per damunt del que és arbitrari—. La Propietària té, a més, la seguretat de caure gairebé sempre dreta: “Vaig triomfar, sempre he triomfat”.
