Aigua com a manera d’estar. Estat líquid. Líquids corporals. Suor. Fluids. Fluvials. Fecals. Depuradores. Dessaladores. Aigua potable. Beure. Hidratar-se. Aigua de pou. Històries. De cisterna. De perforada. Avall, avall. De torrent eixut. De safareig. Regar horts i regar jardins. De piscina privada i de piscina municipal. Club de natació. Nedar a la platja. Nedar a la mar. Nedar o no saber-ne. Ofegar-se. Caure al fons de la mar. Posidònia. Alga seca a les platges. Desembocadura de rius de mentida. Fins que s’inunden. I arriba tot el fang a la costa. Urbanitzada. Amb hotels. Que tenen jacuzzi. Que viatgen en iot. En creuer. En llanxa. En moto d’aigua. En velomar. En paddle-surf. Quan és estiu. Quan és hivern és la humitat a les parets. La boira. La pluja que no cau, i si cau, cau malament. El gel que ja no. La neu que ni l’hem vist. L’aigua que és vida. L’aigua que ens prenen. L’aigua que ens falta. Sempre ens fa falta. Aigua per beure. Perquè tothom en tengui per beure.
Perquè tothom necessita beure.
Celebram el primer aniversari de la Revista 078, i ho feim contentes, entusiasmades, una mica cansades, però extremadament il·lusionades pel que ha estat aquest any de bogeria per a un projecte independent eivissenc. Durant aquests mesos la revista ha parlat d’habitatge, de medi ambient, de gènere, d’art, de memòria i d’utopies possibles. Hi han escrit persones consolidades dins el periodisme eivissenc, i també ha recopilat talents ocults de qui sentirem a parlar: recordau que, com sempre hem dit, la Revista 078 és un projecte de caçatalents d’Eivissa. Prometem obrar en coherència amb aquesta etiqueta.
Però som éssers insaciables, i teníem set de fer una passa més, de llançar-nos a la piscina sense flotador, de navegar en les aigües de la incertesa i fluir entre el mar de possibilitats que se’ns obria. Així, en un altre rampell poc racional i profundament apassionat, lluitant contra les marees de l’apatia i el conformisme, ens aventuràrem al paper.
Publicar en un suport materialment palpable i perdurable no només com a fetitxe estètic, sinó també per fer accessible una proposta que aposta pel pensament i la cultura de qualitat fet per i per a Eivissa. El monogràfic que aquesta setmana presentam n’és el resultat.
Aquesta revista combina assaig, reportatge, literatura, fotografia i art gràfic per tractar l’aigua des de diversos punts de vista: com a cultura, dret, diversió o mitjà. Al llarg de les pàgines se succeeixen les veus de diverses persones i entitats vinculades amb Eivissa per construir un relat polifònic i crític sobre l’aigua a l’illa.
El número inclou reportatges en profunditat sobre l’ús i l’abús de l’aigua a la indústria turística illenca, l’adaptació climàtica o la consagració de la ruta migratòria marítima entre les Pitiüses i el nord d’Àfrica de la mà de Joan Lluís Ferrer, Nico Ribas i Àngela Torres, respectivament; cròniques sobre els parcs aquàtics, l’aigua en la cultura popular illenca o els orígens de l’Aliança per l’Aigua, signades per Pablo Sierra del Sol, Fanny Tur i Juan Calvo; assajos visuals sobre les diferents aigües d’Eivissa d’Anna Peixet, Helena Luzón i Élise de Gauthier; peces humorístiques (Inma Saranova), reivindicatives (Consumo Cuidado i Maria Cardona), assaigs autobiogràfics (Jèssica Ferrer Escandell i Núria Ribas Costa) i fins i tot diversos passatemps. El resultat és una obra de prop de 90 pàgines dissenyada per l’artista i dissenyador eivissenc Pablo Roso, amb portada de Joane Mannion d’estampació artesanal, i produïda a Eivissa, a Can Imprès.
Publicar en paper no és res original – el que sí que és original és fer-ho en un context precaritzat en què les possibilitats reals de fer cultura crítica i producció artística experimental i de qualitat estan en perill. Per això volem insistir en alguns trets que a hores d’ara ens diferencien d’altres projectes, i que esperam que a poc a poc es contagiïn a la resta de pràctiques artístiques i culturals de l’illa d’Eivissa: la dignificació dels treballs creatius, la perspectiva política intrínseca a tot acte cultural, i sobretot, l’aposta per una narrativa que imagini, que somiï, que no es resigni a creure que els canvis no són possibles. Perquè sí que ho són. Aquest projecte n’és un.
Si ens voleu acompanyar i fer-vos amb la revista, la presentarem el dia 3 de juliol a l’espai cultural de Sa Punta des Molí, a Sant Antoni, a partir de les 19.30.
