Text i fotografia: Alba Massanet
Es tracta d’un viatge entre els espais físics i la naturalesa d’Eivissa. Es confronta una necessitat d’allò personal amb el silenci de la realitat. Entre les zones més conegudes i les més desconegudes, tant en un sentit objectiu de l’espai com en l’ambigüitat que pertany a l’interior de cada una. És la lectura de la solitud i l la calma de l’Eivissa més fredolega.
I
L’escapada no fa soroll.
II
Com s’omple la memòria amb nous records?
III La sang es torna intensa.
IV
Encara no sé què noms.
V
Les abraçades no sempre tenen cos.
VI
Amoll terra eixuta.
VII
tros de pal
tros de mica
tros d’un conjunt.
VIII
Tan sols han xiuxiuejat:
alguna cosa amb les mans.
IX
Que el teu silenci formi part del meu llenguatge.
X
Et reclam lenta i sincera.
XI
El camí en aquesta illa és llarg.

Fem servir les galetes mínimes indispensables pel nostre projecte. Algunes són obligatòries, perquè si no no es veuria bé la pàgina. D'altres són opcionals, com les que ens ajuden a saber el nombre de visites (estadístiques) o recopilar dades bàsiques als formularis de contacte, de propostes o un possible butlletí en un futur. Som un projecte petit amb recursos limitats i no pretenem fer res dolent amb les teves dades personals.
Text i imatges: Alba Massanet
Es tracta d’un viatge entre els espais físics i la naturalesa d’Eivissa. Es confronta una necessitat d’allò personal amb el silenci de la realitat. Entre les zones més conegudes i les més desconegudes, tant en un sentit objectiu de l’espai com en l’ambigüitat que pertany a l’interior de cada una. És la lectura de la solitud i l la calma de l’Eivissa més fredolega.





























