Text i il·lustracions: Joan Gomila Pere
A Eivissa hi ha racons inaccessibles.
La privatització de zones públiques (naturals d’interior i costa) de l’illa forma part d’una llarga llista d’aberracions que fa dècades que veim. Modificacions deliberades, descarades, desconsiderades i despreocupades del paisatge; fems acumulats i runes, brutor dels hotels, aglomeracions i lletges edificacions, formigó (molt, massa!), passejos marítims contraproduents, clubs de platja i derivats, indústria i contaminació, construccions i suposats “monuments” il·legals, ports, restaurants, aparcaments col·lapsats, embarcacions poc respectuoses amb l’entorn, la posidònia que es mor, piscines, un aeroport prop d’un parc natural —com a mínim l’any 2024 van descartar ampliar-lo, però resulta que ara AENA prepara la licitació d’un nou projecte d’ampliació de 230 milions d’euros—, maltractament i/o destrucció de jaciments, dunes desaparegudes o reduïdes, individus fent-se banys de fang fent cas omís dels geòlegs (per què fer cas de la ciència, veritat?); i també, si em permeteu, alteracions lingüístiques… Aquests «pseudotopònims» en castellà o en altres llengües forasteres, que pareix que ja s’han fossilitzat i ens fan perdre identitat, com “Atlantis”, “Las Puertas del Cielo”, “Cala Bonita” o “Moon Beach”. Hem de continuar? En fi, Eivissaniusenseixon, com deien els Pota Lait.
Aquesta és la segona part de l’article Eivissencs: impossiblam aquests racons costaners – I, on analitz una sèrie de racons costaners d’Eivissa que han deixat de ser públicament accessibles per diverses raons. Sí, hem impossiblat aquests racons.
Aquestes dues peces contenen només 12 punts, però n’hi ha més d’un centenar que es podrien llistar. No val callar, hem de plantar-nos i dir prou, participar en les truitades, concentracions i manifestacions; registrar una incidència a la línia verda municipal que pertoqui, reivindicar els nostres camins (coneixeu la Plataforma per la catalogació dels camins públics d’Eivissa?), tenir en compte les associacions i organitzacions que vetllen pels espais naturals que primer de tot són nostres, no hauria de fer falta haver de recordar-ho. Hi som i hi serem, per ca nostra, perquè la volem sana, forta, polida i per als d’aquí.
